A vós Dona Verge Santa Maria

A VÓS DONA VERGE SANTA MARIA

A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler qui es vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre qui no sia
volent en vós, qui és maire d’amor;
qui vós no vol no ha d’on s’enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e el saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què els faria?
E vós, Dona, si us plai, façats membrar,
entendre, amar, a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels, convertir, preïcar,
e els crestians facen pacificar.

Man home se vana que morria
pel vostre Fill, si lloc venia;
mas paucs son cells qui el vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.
 
                                          Ramon Llull (1276)



Català actual:
I A vós, Dona Verge Santa Maria, dono el meu voler* que es vol enamorar de vós tan fortament que no voldria desitjar ni
estimar altra cosa fora de vós, ja que tot voler és millorable sobre qualsevol altre excepte el voler de vós, que sou mare d’amor;
qui no us vol a vós no pot enamorar-se de ningú.
II Com que el meu voler vol la vostra senyoria, també us vull donar la meva memòria i el meu saber; ja que, sense voler,
Dona, jo què en podria fer d’ells? I vós, Dona, si us plau, feu que els clergues us recordin, entenguin i estimin per tal que
vagin fins a Síria [Terra Santa] a predicar i convertir els infidels, i a pacificar els cristians.
III Molts homes es vanen que moririen pel vostre Fill si calia; però són pocs aquells qui van a predicar entre els infidels, perquè
la mort els fa dubtar.

*Quan Llull parla de voler es refereix a la voluntat, una de les tres potències de l’ànima racional segons Sant Agustí: la voluntat
(voler), la memòria (membrar) i l’enteniment o el coneixement (saber).

Aqui tenim una versió cantada:





o   Pla formal

Aquest poema de Ramon Llull consta de tres cobles, les dues primeres de vuit versos i la tercera de quatre.

1a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10C/10C
2a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10B/10B
3a estrofa: 8a/8a/10B/10B

Ha fet servir llicències mètriques com ara elisió “qui·s” (v.2), “que·ls” (v.11), “qui·l” (v.19). La rima A és femenina i consonant, la rima B és masculina i assonant i la rima C és
masculina i assonant.


o   El contingut
Aquest poema de Llull esta inclòs en el Libre de Evast e Aloma e de Blanquerna son fill (Blanquerna), al llibre tercer. La veu del poema és la del canonge de persecució que lloa les virtuts de la <<Dona Verge Santa Maria>>.(Antologia de poesia catalana p.41)
En el poema Llull exalta l’amor cap a la Dona Verge Santa Maria amb el propòsit de convertir els infidels.
A la primera estrofa diu que entrega la seva voluntat d’amar a la verge Santa Maria ja que el voler que sent cap a ella és tan fort que és immillorable.
A la segona estrofa diu que com la seva voluntat la vol a ella, també li vol donar la seva memòria i el seu saber perquè sense estimar-la no li valdrien per res. I li demana que els clergues la recordin, l’entenguin i l’estimin per tal de que vagin fins a Síria a convertir els infidels.
A la tercera estrofa explica que són molts el homes que diuen que moririen pel seu fill, Déu, si calia. Però que són pocs ja que la mort els fa dubtar.